"Des d'aquí, des de la meva finestra, no puc veure la mar. Només uns níguls de mal color, desfent-se, i la punta d'agulla del temple del Tibidabo. Res de bo.Cases de pisos, altes i lletges, amb flors als balcons i veles grogues rostides pel sol.
No puc veure la mar perquè roman, enfora d'aquí, a l'altre cantó de la ciutat.
Però l'enyor. L'enyor només perquè en veure-la, pens que restes a l'altra banda i que de mar a mar, de riba a riba, hi ha menys camí que de ciutat a ciutat."
Carme Riera - Te deix, amor, la mar com a penyora (fragment)
3 comentarios:
Ara que ve el bon temps podràs tornar a gaudir-lo :-)
Un petonet, guapa! Com va tot?
Que maco és aquest llibre... Jo espero que algú me'l regali, és un llibre per regalar realment...
Molt maco, molt molt molt molt!!!!!!! GEEEEEENIAL
quan de temps sense entrar aquí! se'm fa extrany comentar-te de nou, però ja que em vas dir que havies escrit algo d'aquest llibre... no podia faltar a la cita! em va encantar, em va emocionar i encara ho fa :)
PD: genial st sebastian, sempre teu vagi on vagi.
Publicar un comentario