Ya no se como decírtelo.
Busco en mi subconsciente lo diáfano de la realidad que me une a ti.
Rehúso del tiempo que transcurre entre un suceder y otro.
Discurro sobre el momento en el que fue y divago sobre el porque.
No tengo la más mínima idea de en que momento me perdí.
Intento sin exito pero con meta postergar los recuerdos.
Sin más remilgos que me delaten continuo mirando atrás.
Derribo los óbices uno tras a otro para llegar.
Y luego me doy cuenta de que quizá deba quedarme aquí...
Ya no se como decírtelo.
http://www.youtube.com/watch?v=zhpqXbndFvQ - Stop and Stare
24 diciembre 2008
Etiquetas:
Desmenuzando un poco de mí
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
Això ho has escrit tu?
Nena.... m'has deixat de pedra
Si, está escrit per mí...
(Això t'ho podria dir pel msn, perque estem parlant, però trobo que s'ha de quedar escrit aquí)
Doncs hi trobo molt sentiment, moltíssim, una passada, t'ha sortit de l'entranya. No sé en què estaves pensant, ni re, però per l'entrega m'has recordat el meu antic blog.
I, amb sinceritat, només et puc dir que vigilis... I ho controlis perquè pot ser molt autodestructiu (mira'm a mi, vaig acabar malalta). Però realment, el que arribes a descobrir de la teva ànima és apassionant.
Bon Nadal Kyara!
Genials els teus escrits desgarradors en vena!
Vaaaaaaaaaaaaaaaaleee!!
Ara ho entenc tot!!
Saps? Quan llegia aquest blog, tan l'estil d'escriptura com els enllaços i la gent q hi comenta em sonaven extranyament familiars, però no hi cavaba de caure!
ajajaj
Mantindré el misteri!
no cal saber quan et vas perdre sinó quan et vas retrobar
bon aaaaaaaaaaaany!!!!!!!
Molt bon any! :D
Publicar un comentario